Podria dir-te que el cementiri és ple de morts, que són els testimonis dels somnis vençuts. Podria dir-te que quan vas marxar no vaig buscar-te i no et vaig trobar, no em vaig trobar. Podria tornar-te a dir que ho sento, que vaig errar. Però t’enganyaria i m’enganyaria si et digues que no ho vaig pensar. No puc dir-te que no va sortir tal i com jo esperava. No puc dir-te que vaig passar els pitjors dies de la meva vida. No puc, perquè em delataria. Seria just dir-te que no vas ser allò que esperava? No t’ho prenguis malament, simplement em vas sorprendre.
Et vaig dir NO, un no ben gros i a més a més te’l vaig argumentar:
-
VEU FEMENINA: No, perquè hi ha això.
-
VEU MASCULINA: ohh, però això és pot arreglar!!
-
VEU FEMENINA: Però és que també està allò…
-
VEU MASCULINA: Allò no té importància, amor!!
-
VEU FEMENINA: Però pot passar quelcom!
-
VEU MASCULINA: Tot és quelcom incert, arrisquem-nos!
-
VEU FEMENINA: I si tot d’una… dallonses?
-
VEU MASCULINA: Ni dallonses ni daixonses!! Ho ets tot per mi!
-
VEU FEMENINA: No ho sé, és tot molt complicat saps? (pausa) Però…
-
VEU MASCULINA: Però?
-
VEU FEMENINA: Si, però. Però una veueta dins meu diu que l'»això», l'»allò», el «quelcom» i el «daixonses i dallonses» importen una merda. I si la pregunta era: “m’estimes com jo t’estimo?”. Dons si, t’estimo com tu m’estimes.
-
VEU MASCULINA: (vacil·lant) M’estàs prenent el pèl?
-
VEU FEMENINA: T’estic prenent el cor. I si vols, tu pots prendre’m el meu.
i com tot va començar, i com tot va acabar, i com tot, sembla que torna a començar, i com tot no vull que s’acabi.
