Aquest relat fou premiat amb el primer premi de narrativa curta de la biblioteca Montserrat Roig.
Eclipsat per una mena d’èxtasi literari, l’escriptor fa volar les mans per les tecles com si fos un pianista. Sense saber ben bé què ha d’escriure, està convençut que en sortirà algun prodigi. Fa servir una màquina d’escriure, li sembla una manera més romàntica i íntima d’apropar-se a la seva literatura que no pas un ordinador, on les paraules que apareixen en la pantalla lluminosa són impalpables.
No sap si l’avidesa amb què escriu és causada per la motivació del premi, que dóna el certament literari de Martorelles, o si ho fa per recuperar el seu narcisisme literari que mantenia fa uns anys.
Cinc anys sense escriure! Com ha notat l’absència de literatura d’aquests anys, quan s’ha quedat cara a cara amb el paper en blanc! Les mans li suen i el teclat ha quedat enganxosament anguniós. Fa cinc hores que és davant de la màquina i només ha aconseguit escriure un paràgraf que s’ha dedicat a escurçar i allargar sistemàticament tot canviant paraules i formes sintàctiques, i té la incertesa de trobar-se tot just allà on ha començat. El pamflet on ha llegit les bases del concurs literari és al seu costat, potser pensant que li inspirarà alguna magnífica creació. Torna a llegir els límits d’extensió a que s’ha de sotmetre el relat : de cinc línies a dues pàgines. Es concentra i agafa un bolígraf. Potser la màquina d’escriure s’està fent vella i cada vegada nota més l’esgotament literari. Potser ell també el comença a notar… i això el preocupa.
Per això agafa amb cura el bolígraf i un tros de paper.
Tanca els ulls i s’hi posa immediatament. Però de seguida se’n adona que no pot pensar en res que no sigui el certamen literari i en el seu neguit per escriure un bon relat.
Passeja la vista fins al pamflet amb l’esperança de trobar-hi inspiració.
“De cinc línies a dues pàgines”, torna a llegir.
De cinc línies a dues pàgines!!- es repeteix a si mateix. -Cinc línies! Les més genials de tota la meva literatura i de tota la meva vida!
El poeta extasiat tremola tot ell d’emoció perquè ja ha aconseguit centrar el tema que ocuparan aquestes cinc espectaculars línies.
Cinc línies! Com no se m’havia acudit abans!!
No troba on ha deixat el bolígraf ni el paper, li tremolen les mans i els ulls, uns ulls que obre en un desfici animal sobre la blancor del paper; cau de la cadira un parell de cops de l’emoció, a la vegada que fa faltes d’ortografia que són autèntiques pallisses al diccionari perquè amb l’emoció no pot parar atenció a com les escriu. Està escrivint l’obra de la seva vida, que marcarà eternament la seva carrera literària.
És apoteòsic, és entusiasmant, arrabassadorament estratosfèric de la manera més intensament apocalíptica!!
Se sorprèn del fort dolor que sent al braç esquerre i al pit, li costa respirar, probablement extasiat per la magnificència de la literatura curta i potser, per, sense adonar-se, veure’s a ell mateix escrivint aquell mateix relat dins del propi escrit. Tot i el dolor, està sumit en un intens atac: no pot parar de riure!, probablement d’ell mateix, de l’estupidesa de la condició humana en voler crear la bellesa més literària quan és ella que ens crea a nosaltres.
Cau a terra sense respiració per un atac literari, literalment.
Eclipsat per una mena d’èxtasi, l’escriptor ha caigut mort i ha deixat el seu relat de cinc línies sobre l’escriptori.
«Un escriptor que, assegut al revés a la cadira, observa el full en blanc. Vol escriure cinc línies per un premi literari. Té un bolígraf mig gastat entre els dits i el giravolta, potser pensant que així vomitarà la tinta que escriurà la seva gran obra. Però el moment no arriba i el deixa sobre l’escriptori. Abaixa el cap debatut, però de sobte… Ah! Divina inspiració! Agafa el bolígraf amb impaciència i escriu dues paraules en el full en blanc: “cinc línies”.»
Paradoxalment, cap dels anteriors escriptors guanyarà el concurs literari perquè quedaran eclipsats ( i creats, l’un dins el relat de l’altre com unes nines russes) per un altre, el Gran Creador, que, potser irònicament, posarà el punt i final d’aquí a un grapat de paraules complint així les dues pàgines demanades.
