Pare, estic envoltat de flors a la prada. No hi ha cocodrils que se’m mengin aquí. Allà si pare? Aquí només petits llangardaixos deboradors de petites flors i ametlles amargants. Escolto el vent, pare, diu “què hi faig aquí?”. Què hi fas allà pare? Allà els cocodrils mengen pares! Ho he vist a les notícies…
Pare, el cel plora i ho encomana als llangardaixos. Allà també hi ha inundacions per les llàgrimes de cocodrils? La generació dels videojocs és també la dels malcriats i els plors de rèptil.
Pare, t’enyoro. Pare, torna. Pare, la mare fuma al balcó i parla amb un llangardaix farcit de diners. Intimen molt últimament. Pare t’enyoro, pare torna. Pare, la mare ja havia tingut una aventura amb un peix gros, amb un camell, amb un goril·la… però mai amb un llangardaix ploraner!
Pare, torna. Pare, t’enyoro. Pare, t’estimo. Pare, els llangardaixos em llepen com gossos, pare, pare, pare…
PER QUÈ ENS MIREN TANT MALAMENT ALS CAIMANS?
pd: Salutacions al dragó literat!
